EXPERIÈNCIES AMB ANIMALS
La meva infància i joventut està molt lligada als animals. Filla de ramaders i agricultors, he crescut a la Galícia rural dels anys seixanta i setanta. Així que explicaria un munt d´anècdotes amb animals, però aquesta que descriuré em va deixar bocabadada, quan tot just acabava de fer els quinze anys.
A la Comunitat Autònoma de Galícia, les herències es reparteixen a parts iguals entre tots els germans, a diferència d'aquí, a Catalunya on l'hereu s'ho queda tot (encara que també paga la llegítima als seus germans). Així que les famíles acumulen terrenys a diversos llocs que es mantenen a distàncies considerables. A casa, teníem unes deu vaques que havien de sortir a pasturar cada dia. I aquesta era la meva principal missió.
Era l'encarregada de guiar-les, esperar-les i tornar-les cap a casa. Una vegada allà, si el prat no tenia “perills” (bàsicament que no els agradés més el menjar del veí que el seu) no tenia gaire feina a vigilar-les. Et podies dedicar a fer el deures, escriure, xerrar amb altres companys que feien el mateix que tu, etc.
Doncs jo, una tarda d´estiu mentre elles s'alimentaven, (com usualment feia), llegia. Recordo que, al principi vaig alçar la vista per vigilar-les, almenys dues vegades… Però… de cop sento la veu del meu pare:
-Nena, t'ha passat alguna cosa? Què tens? Estàs bé?
Aixeco la vista. Quasi era de nit. Devien ésser quarts de deu. Havien passat més hores del previst .
-Sí, ... tot bé … per què? Què fas aquí? – balbucejo
-Nena, és molt tard i fosc... – intentava dir ell
-És veritat, recullo les vaques i marxem…
-Les vaques? Qualsevol dia elles et recullen a tu… No veus que ja fa estona que estan casa!
-Que estan a casa?... Elles soles?
Efectivament, alguna d´elles hauria decidit de tornar i les altres l'haurien seguit.
I jo sense adonar-me del que passava al meu voltant. El llibre m'havia absort.
