dilluns, 29 de març del 2010

CONTINGUT DE LA CLASSE DE DILLUNS, 29 DE MARÇ

Si no heu pogut venir a classe almenys en podreu saber el contingut.

INTERMEDI 2
  1. Pronoms Hi/en (pàg. 60-61)
  2. Lectura i comprensió lectora (pàg. 66)
  3. Comprensió oral (Hem escoltat el vídeo dels sense sostre que podeu trobar al bloc)
  4. Hem gaudit d'una expressió oral d'una companya.

SUFICIÈNCIA 2
  1. Accentuació III (pàg. 43-45)
  2. Comprensió oral (Hem escoltat el vídeo dels sense sostre que podeu trobar al bloc),.
  3. Hem gaudit d'una expressió oral d'una companya.

    divendres, 26 de març del 2010

    POESIES PER A SANT JORDI

    Aquí teniu una proposta de poemes en català per al recital poètic. Digueu quina us agrada més. Justifiqueu la resposta fent un comentari.











    MESTRE D'AMOR
    Joan Salvat-Papasseit


    Si en saps el pler no estalviïs el bes
    que el goig d'amar no comporta mesura.
    Deixa't besar, i tu besa després
    que és sempre als llavis que l'amor perdura.


    No besis, no, com l'esclau i el creient,
    mes com vianant a la font regalada.
    Deixa't besar -sacrifici fervent-
    com més roent, més fidel la besada.

    ¿Què hauries fet si mories abans
    sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
    Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
    amant o amada -la copa ben alta.


    Quan besis, beu, curi el veire el temor:
    besa en el coll, la més bella contrada.
    Deixa't besar i si et quedava enyor
    besa de nou, que la vida és comptada...





    Amic, et citaré al cor d'una petxina...
    Maria Mercè Marçal


    Amic, et citaré al cor d'una petxina.
    Petit ocell, ajoca't en el pit de l'onada.
    Dóna'm la llengua, amor. Dóna'm la sal.
    I dóna'm també
    aquest dolç llangardaix que en duu follia
    quan s'enfila per l'herba.
    Ben a pleret, que ens hi atrapi l'alba.



    Amo, amas, amare, amavi, amatum
    Carles Fages de Climent


    (Model de la primera conjugació que vaig aprendre al col•legi dels Jesuïtes)

    Jo t'estimo en present d'indicatiu
    i, de l'amor per fer-me un futur mèrit,
    t'estimaré en pretèrit,
    participi, gerundi i subjuntiu.






    Cançó de fer camí
    Maria Mercè Marçal


    Per a la Marina


    Vols venir a la meva barca?
    -Hi ha violetes, a desdir!
    anirem lluny sense recança
    d'allò que haurem deixat aquí.

    Anirem lluny sense recança
    -i serem dues, serem tres.
    Veniu, veniu, a la nostra barca,
    les veles altes, el cel obert.

    Hi haurà rems per a tots els braços
    -i serem quatre, serem cinc!-
    i els nostres ulls, estels esparsos,
    oblidaran tots els confins.


    Partim pel març amb la ventada,
    i amb núvols de cor trasbalsat.
    Sí, serem vint, serem quaranta,
    amb la lluna per estendard.

    Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
    ens trobarem a plena mar.
    Arreu s'escamparà la vida
    com una dansa vegetal.


    Dins la pell de l'ona salada
    serem cinc-centes, serem mil.
    Perdrem el compte a la tombada.
    Juntes farem nostra la nit.







    Dóna'm la mà
    Joan Salvat-Papasseit


    Dóna'm la mà que anirem per la riba
    ben a la vora del mar
    bategant,
    tindrem la mida de totes les coses
    només en dir-nos que ens seguim amant.


    Les barques llunyes i les de la sorra
    prendran un aire fidel i discret,
    no ens miraran;
    miraran noves rutes
    amb l'esguard lent del copsador distret.

    Dóna'm la mà i arrecera la galta
    sobre el meu pit, i no temis ningú.
    I les palmeres ens donaran ombra.
    I les gavines sota el sol que lluu
    ens portaran la salabror que amara,
    a l'amor, tota cosa prop del mar:
    i jo, aleshores, besaré ta galta;
    i la besada ens durà el joc d'amar.

    Dóna'm la mà que anirem per la riba
    ben a la vora del mar
    bategant;
    tindrem la mida de totes les coses
    només en dir-nos que ens seguim amant.




    Les roses recordades
    Salvador Espriu



    ¿Recordes com ens duien
    aquelles mans les roses
    de sant Jordi, la vella
    claror d'abril? Plovia
    a poc a poc.


    Nosaltres,
    amb gran tedi, darrere
    la finestra, miràvem,
    potser malalts, la vida
    del carrer. Aleshores,
    ella venia, sempre
    olorosa, benigna,
    amb les flors i tancava
    fora, lluny, la sofrença
    del pobre drac, i deia
    molt suaument els nostres
    petits noms, i ens somreia.

    dimecres, 24 de març del 2010

    ACTIVITAT DE COMPRENSIÓ ORAL PER A LA CLASSE

    Escolta aquest vídeo dues vegades i digues si les afirmacions són certes o falses.





      


    200 voluntaris ajuden la Creu Roja en el recompte de persones sense sostre a Mataró.


    Es reparteixen els voluntaris en grups de trenta.


    L'alcalde de la ciutat els ha fet un curs de formació previ.


    L'objectiu de l'acció és viure en pròpia pell les sensacions del sense sostre en aquests dies d'hivern tan freds.

    EL DUBTE DE LA QUINZENA

    Hi ha cap error en aquesta frase?

    Cal aplaçar l'examen perquè coincideix amb la festa major.


    RESPOSTA
    Cal ajornar l'examen perquè coincideix amb la festa major.

    dijous, 18 de març del 2010

    No us perdeu la xerrada de Joan Lluís Lluís

    La Colla Excursionista organitza la xerrada literària, que es farà el dia 15 d'abril a les 8.00 del vespre. 

    XOCOLATA DESFETA

    Sinopsi
    Com cada primer dijous de mes, un jove va a prendre una xocolata desfeta al carrer de Petritxol. Una noia l'espera i, al crit de "Jo també sóc de Cassà de la Selva!", li clava un ganivet. Aquesta escena serveix Joan-Lluís Lluís per donar forma als seus Exercicis d'estil particulars. A la manera de Raymond Queneau, Lluís ha escrit la mateixa història de 123 maneres diferents. El resultat és una Xocolata desfeta que us servim en forma de llibre, un recital joiós de celebració de la llengua catalana: dels seus diversos registres, de la literatura que li ha donat caràcter, de la bellesa que atresora i de la plasticitat infinita que s'hi manifesta en un joc de miralls. Recomanem sense embuts ni pudor la lectura de Xocolata desfeta (Exercicis d'espill) als amants dels jocs de paraules, als lletraferits i als parlants a peu d'obra que gaudeixen, custodien i conreen la nostra llengua. A tots vosaltres, bon profit!




    Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) és un escriptor nord-català que publica habitualment els seus llibres a Barcelona. Ha aconseguit trencar amb una mena de complex d'inferioritat que afectava una part dels escriptors d'expressió catalana del seu territori d'origen. És també un militant de la llengua catalana i denuncia el lingüicidi comès històricament per l'Estat francès.[1] Ha estat periodista d'El Punt, al qual continua col·laborant sota forma de cròniques sobre l'actualitat política francesa. També manté al setmanari Presència una crònica titulada "A cremallengües". Des del 2005 dirigeix el Servei de Difusió de la Llengua Catalana de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. És coautor, juntament amb Pascal Comelade i Aleix Renyé , del Manifest revulsista nord-català.[2] També ha escrit textos de cançons, entre altres pel grup Blues de Picolat.


    dilluns, 8 de març del 2010

    UNA ANÈCDOTA INTERESSANT, UNA BONA EXPRESSIÓ ESCRITA D'UNA COMPANYA


    EXPERIÈNCIES AMB ANIMALS

    La meva infància i joventut està molt lligada als animals. Filla de ramaders i agricultors, he crescut a la Galícia rural dels anys seixanta i setanta. Així que explicaria un munt d´anècdotes amb animals, però aquesta que descriuré em va deixar bocabadada, quan tot just acabava de fer els quinze anys.

    A la Comunitat Autònoma de Galícia, les herències es reparteixen a parts iguals entre tots els germans, a diferència d'aquí, a Catalunya on l'hereu s'ho queda tot (encara que també paga la llegítima als seus germans). Així que les famíles acumulen terrenys a diversos llocs que es mantenen a distàncies considerables. A casa, teníem unes deu vaques que havien de sortir a pasturar cada dia. I aquesta era la meva principal missió.
    Era l'encarregada de guiar-les, esperar-les i tornar-les cap a casa. Una vegada allà, si el prat no tenia “perills” (bàsicament que no els agradés més el menjar del veí que el seu) no tenia gaire feina a vigilar-les. Et podies dedicar a fer el deures, escriure, xerrar amb altres companys que feien el mateix que tu, etc.
    Doncs jo, una tarda d´estiu mentre elles s'alimentaven, (com usualment feia), llegia. Recordo que, al principi vaig alçar la vista per vigilar-les, almenys dues vegades… Però… de cop sento la veu del meu pare:

    -Nena, t'ha passat alguna cosa? Què tens? Estàs bé?

    Aixeco la vista. Quasi era de nit. Devien ésser quarts de deu. Havien passat més hores del previst .

    -Sí, ... tot bé … per què? Què fas aquí? – balbucejo
    -Nena, és molt tard i fosc... – intentava dir ell
    -És veritat, recullo les vaques i marxem…
    -Les vaques? Qualsevol dia elles et recullen a tu… No veus que ja fa estona que estan casa!
    -Que estan a casa?... Elles soles?

    Efectivament, alguna d´elles hauria decidit de tornar i les altres l'haurien seguit.
    I jo sense adonar-me del que passava al meu voltant. El llibre m'havia absort.




    dijous, 4 de març del 2010

    LA PARAULA BONICA

    Digueu quina és la paraula en català que us agradi més.  Què us suggereix? Per què us agrada?

    EL DUBTE DE LA QUINZENA

    TROBA ELS ERRORS D'AQUESTA ORACIÓ
     
    Els vehicles mixtes de l'empresa circulaven per les afores quan es van sobrepassar la senyal que indicava una pendent del 10%.

    SOLUCIÓ

    Els vehicles mixtos de l'empresa circulaven pels afores quan es van sobrepassar el senyal que indicava un pendent del 10%.

    UNA BONA POSTAL ESCRITA PER UN COMPANY

    Hola, estimats amics,

    Des deL Canadà us enviem aquesta postal. Ens ho passem molt bé. El paisatge és impressionat, no us imagineu la gran quantitat de fotos que estem fent. El guia ens ha dit que és molt probable que puguem veure un ós, i tots amb un esperit d’aventura i càmera en mà, estem a l’espera del gran moment. És un viatge llarg però meravellós, no hi ha res com les vacances per poder desconnectar, encara que sigui uns dies, de la rutina.

    Petons,

    Toni i Rosa