
Agència de contactes “True Love”
M’adreço a vosaltres amb la intenció que em pugueu ajudar a trobar una parella. La veritat, em sento molt sola. Tinc 50 anys i ja en fa un parell que vaig poder divorciar-me i desfer-me finalment d’aquell vividor que vaig tenir per marit. Quina escòria! Crec que ha arribat l’hora de fer el pas i trobar algú per compartir el meu llit.
No us demano gaire, però el futur candidat ha de complir certs requisits que m’agradaria deixar clar des del principi. Pel que fa a l’aspecte físic, la veritat, no sóc tan exigent. Tant me fa si és alt o baix, morè o ros, prim o gras. Tampoc és per passar-se i que em poseu davant un monstre amb corbata, algun atractiu ha de tenir. Una mirada interessant, una veu agradable, una boca suggeridora... són coses importants. A les fosques, tots els homes són macos.
El que més m’importa és la seva personalitat. Aquest punt no és negociable de cap manera. Ha de ser un home rialler, divertit, vull dir, que tingui bon humor. Que no s’empipi per qualsevol ximpleria i que pugui tenir una conversa interessant. Vull que sigui col·laborador amb les feines de casa. Que no s’estigui tot el dia al sofà davant de la tele esperant que li portin la cervesa tal com ho fa Homer Simpson.
Busco un company que no sigui garrepa, que quan acabem de sopar en un restaurant no se’n vagi cap al lavabo a l’hora de pagar el compte. Ara , seria tot una meravella que li agradés anar de botigues i que m’acompanyés a fer la compra. En darrer lloc, no estaria gens malament que quan parlés m’escoltés de veritat i que no es quedés com una mòmia llegint el diari sense saber si és aquí, al costat meu, o al Camp Nou.
Sóc conscient que sou una agència que es dedica a posar en contacte homes i dones i que , per tant, no feu miracles, però si aquest home existeix , el vull per a mi!
M’adreço a vosaltres amb la intenció que em pugueu ajudar a trobar una parella. La veritat, em sento molt sola. Tinc 50 anys i ja en fa un parell que vaig poder divorciar-me i desfer-me finalment d’aquell vividor que vaig tenir per marit. Quina escòria! Crec que ha arribat l’hora de fer el pas i trobar algú per compartir el meu llit.
No us demano gaire, però el futur candidat ha de complir certs requisits que m’agradaria deixar clar des del principi. Pel que fa a l’aspecte físic, la veritat, no sóc tan exigent. Tant me fa si és alt o baix, morè o ros, prim o gras. Tampoc és per passar-se i que em poseu davant un monstre amb corbata, algun atractiu ha de tenir. Una mirada interessant, una veu agradable, una boca suggeridora... són coses importants. A les fosques, tots els homes són macos.
El que més m’importa és la seva personalitat. Aquest punt no és negociable de cap manera. Ha de ser un home rialler, divertit, vull dir, que tingui bon humor. Que no s’empipi per qualsevol ximpleria i que pugui tenir una conversa interessant. Vull que sigui col·laborador amb les feines de casa. Que no s’estigui tot el dia al sofà davant de la tele esperant que li portin la cervesa tal com ho fa Homer Simpson.
Busco un company que no sigui garrepa, que quan acabem de sopar en un restaurant no se’n vagi cap al lavabo a l’hora de pagar el compte. Ara , seria tot una meravella que li agradés anar de botigues i que m’acompanyés a fer la compra. En darrer lloc, no estaria gens malament que quan parlés m’escoltés de veritat i que no es quedés com una mòmia llegint el diari sense saber si és aquí, al costat meu, o al Camp Nou.
Sóc conscient que sou una agència que es dedica a posar en contacte homes i dones i que , per tant, no feu miracles, però si aquest home existeix , el vull per a mi!