divendres, 18 de febrer del 2011

un bon text de comiat

La Simona Croitoru, alumna cassanenca nascuda a Romania, va escriure aquest text i ens el va llegir en el sopar de comiat. Tots ens vam emocionar i vam poder veure que és el text d'una persona que acumula moltes hores de lectura. És un bon text i reflecteix els sentiments d'una persona en l'aprenentatge d'una segona llengua, a més de fer-nos adonar de les seves impressions com a persona nouvinguda.

EL CAMÍ

Fa cinc anys vaig fer un canvi radical a la meva vida i vaig venir a viure a Catalunya. Tot i que no vaig decidir jo el canvi, com a mare i dona, un cop començat aquest camí, vaig seguir endavant. Tot el que implica la immigració a un altre país i un començament de zero, ho vaig viure. Fa cinc anys vaig començar a anar a classe de català per a adults per aprendre el català, la llengua que parlo cada dia. Ara que he arribat al final d'aquest camí em queda per fer una tasca: la tasca d’acomiadar-me dels que he tingut al costat tot aquest temps. Per què ho he de fer? Perquè necessito el meu temps per fer les coses. Quan acabo de llegir un llibre, no el guardo a la biblioteca, el deixo unes dies més a la tauleta de nit i després li trobo el lloc adequat a la biblioteca..Sóc així, necessito el meu temps i ho faig de la meva manera. Per a molts, aquest curs és només un curs de català aprovat, per a mi, és molt més. La immigració comporta molts problemes, i això no ho dic com una queixa, és un fet real. Moltes persones arribades al país d'acollida esperen que algú o alguna cosa els resolgui els problemes que sorgeixen. Potser el temps, l'amor, un parent, els amics o, per què no, un miracle. Jo no espero res, estic convençuda que amb el propi esforç i la pròpia voluntat puc tirar endavant.
 

El meu món al començament semblava un passadís fosc amb moltes portes tancades. Encara que sóc una dona valenta tenia por de caminar en aquest món estrany. Quan em vaig apuntar a la classe de Bàsic 1 vaig fer el primer pas. La professora, una noia jove molt maca amb els ulls riallers, es va presentar somrient "em dic Isabel". El primer dia de classe ens va ensenyar a presentar-nos: "Em dic Simona i sóc de Romania". Així vaig néixer com a nova persona aquí, sota la mirada dels meus companys de classe i protegida pel somrís de la Isabel. Si un pensa que acabar tres cursos seguits en el mateix format, alumnes i professora, és només mèrit dels alumnes, s'equivoca. Si 5 o 6 de la classe acaben bé són genials però quan ho fan tots es nota l'esforç i la gota de màgia que hi afegeix el professor. La Isabel ens va regalar ganes de viure i d’aprendre més i una part de la seva joventut. Després d'acabar el bàsic tres, el meu passadís fosc ja estava ben enllumenat i jo tenia més de vint amics i una llengua que ens apropava.

Vaig fer més cursos. Vaig tenir nous professors i nous companys de classe. Cadascú amb el seu mèrit i la seva història.

Fa tres anys vaig conèixer en Joan, el meu professor. Crec que és molt difícil fer de professor per a adults. Si nosaltres passem l'examen al final del curs, els professors ho fan el primer dia de classe, la primera setmana, quan es fa el lligam, la connexió, quan han de trobar els canals de comunicació entre professor i alumnes. Segons la meva opinió aquesta és la diferència entre un professor i una persona preparada que cobra el sou del Departament d'Ensenyament. En Joan és un gran professor, va passar l'examen amb un 10 i moltes estrelles. Les seves classes eren molt entretingudes i crec que sabia que ens podria fer arribar fins al final, fins aquí. No recordo ni una classe avorrida, al contrari, recomanaria els pronoms febles contra el mal d'esquena. A mi, m'ha funcionat. Arribava a la classe molt cansada de la feina i de vegades adolorida, però, després de deu minuts de pronoms, amb tota la concentració que et demanava, m’oblidava del cansament o del dolor. És veritat que de vegades els verbs em feien venir molt mal de cap, i el vocabulari, també, però aquí intervenia el professor per aclarir-ho tot. En Joan és un home molt agradable que sembla un explorador i que ens ha encomanat la febre del coneixement i l'ús del diccionari. Recordaré en Joan com el savi que tenia la resposta de tot. Va fer desaparèixer les portes tancades del meu món. Ens ho vam passar molt bé amb ell fins a l’últim curs, quan va agafar la baixa per paternitat abans del nostre examen i sense avisar-nos. Pànic, discussions, comentaris... Ens vam espantar tots, però pensant en fred, ens coneixia a tots tan bé que no havia de patir per nosaltres. A més ens va donar l'oportunitat de conèixer l'Anna.

Primer dia, primer examen, classes planificades, deures, què és això? el nostre instint de autoprotecció estava activat al màxim. Després del primer examen ens va dir que no ens podia explicar les paraules noves que hi sortien. Aquest va ser el moment que jo vaig comentar: però en Joan ens ho explicava tot, ens eliminava tots els dubtes. L'ocell va sortir de la gàbia i encara em sento avergonyida per la meva reacció. En el moment següent em vaig adonar que l'estava comparant amb en Joan, el suprem, sense conèixer-la, fet que era injust. La vaig mirar als ulls, té els ulls de color fosc que emanen tranquil•litat i confiança, les dues coses que jo necessitava tant. Al final ens va aclarir el dubte de vocabulari. Encara que nosaltres ens vam comportar com uns nens rondinaires i no li vam donar gaire crèdit al començament, ella sí que ens en va donar, a cadascú de nosaltres. Ho va fer de manera elegant, va trobar temps per a tots, ens va explicar on ens situàvem i què ens faltava per cobrir tota la matèria. Es va quedar després de classe amb nosaltres i sobretot ens va donar confiança. Estic convençuda que ningú no ho podria fer millor que ella, és meravellosa. En tant poc temps ens va guanyar a tots i jo juraria que 99% dels companys volien fer l'examen oral amb l'Anna. Si en Joan per a mi és el mestre a qui no pots decebre, el que ens va ensenyar a volar i ens va dir: “Voleu”, l'Anna és la persona que vols veure abans de tirar-te al buit, la persona que pot neutralitzar la por i que et dóna confiança en les teves forces. Al final, tot va sortir bé i vam guanyar la nostra medalla: el certificat de nivell C de català.

Ara que he arribat aquí, al final del meu camí llarguíssim, entre tanta gent meravellosa que he tingut l'oportunitat de conèixer al llarg aquests cinc anys, ho tinc molt difícil de trobar una manera senzilla d‘acomiadar-me. Vaig anar a la classe per aprendre el català però em sento com si hagués guanyat a la loteria. Hi vaig trobar molt més. El meu món no té portes, no té parets i l'única frontera que coneix és la meva imaginació. Si al començar tenia por de fer el primer pas, ara corro i, si vull, puc volar. Els meus pares sempre em deien que no és tan important el que tens de material, qie és més important qui tens al teu costat. Els pares sempre tenen raó. Jo, personalment, mai em sentiré sola, us tinc a vosaltres i a molts més, professors, companys, amics. Tot el que em queda per dir-vos és: gràcies.

Aprendre llengües: [620] Persecució lingüística

Aprendre llengües: [620] Persecució lingüística: "Aprendre llengües se suma a la repulsa pel fet que TV3 ja no es pot veure des de fa unes hores al País Valencià. La fràgil comunitat lingüís..."

divendres, 7 de gener del 2011

Puc catalanitzar-me el nom o el cognom?

A classe va sorgir aquesta qüestió i aquí teniu la resposta. Si cliqueu l'enllaç podeu obtenir més informació.
Sí. Els ciutadans i les ciutadanes tenen dret a l'ús de la forma ortogràfica correcta en català o en aranès dels seus noms i cognoms, i a incloure la conjunció i entre els cognoms. Per tant, si considereu que els vostres noms i cognoms no estan ben escrits, podeu demanar un certificat sobre la forma correcta que els correspon. Amb aquest certificat podeu demanar al Registre Civil del lloc on es va fer la inscripció o del lloc on esteu empadronats que us canviïn la forma errònia per la correcta.
   Noms i cognoms
Informació sobre els tràmit de correcció de noms i cognoms.

dimarts, 30 de novembre del 2010

CANVI DE DIA!

La classe de dimecres 1 passa a dijous dia 2 de desembre.
Les hores de classe són les mateixes.
Perdoneu les molèsties.

dimecres, 17 de novembre del 2010

UN BON ARTICLE D'UNA COMPANYA

TELEPORQUERIA

Podríem englobar dins aquest terme els programes televisius que volen atraure públic fent objecte d’espectacle la vida privada dels participants, bàsicament la violència, els escàndols, la grolleria i el mal gust és el que predomina.

Ja que és tracta de programes de baixa qualitat ningú vol admetre que n’ és espectador. Sovint sentim:” que ordinari...”,”no haurien de fer aquests programes...”,”jo no els miro mai...”,etc. Però certament tenen audiència, i molta. D’uns anys ençà cada vegada hi ha més cadenes de televisió i més programes d’aquest tipus: Gran Hermano, Salsa Rosa, La Granja...Doncs no ens enganyem: els mirem. Som nosaltres, els espectadors que triem el que volem veure i les cadenes ens fabriquen el que consumim. S’emetria durant diverses temporades un programa que no tingués seguidors? Rotundament, no.
Admetem-ho. Som responsables de crear nous famosos. No són ni cantants, ni polítics, ni escriptors, ni periodistes...però comencen de participants i els continuem veient de presentadors, tertulians.., i resulta que ningú mira telebrossa , però... no hi ha persona que no conegui la Belén Esteban!

Si volem programació de qualitat, no ens aturem davant d’aquests espais. Si no els mirem, segur, que no els emetran.













UNA BONA EXPRESSIÓ ESCRITA D'UNA COMPANYA

L’ENAMORAMENT

L’enamorament és la situació ideal perquè res al món mereix comparar-la amb aquesta felicitat que genera la passió amorosa. Sens dubte, davant del fenomen de l’amor cada un té la seva pròpia percepció i sensibilitat.

L’enamorament es pot caracteritzar com una “bogeria” transitòria que no té edat i que repercuteix en gran mesura en la vida quotidiana de la persona afectada. Normalment és una emoció que irromp sense avisar, intensament i bruscament, que normalment s’atenuarà amb el pas del temps.
L’enamorament és una experiència que ens commou i ens commociona, un estat passatger en el qual el món tendeix a convertir-se en un paradís, la vida en una festa i el sentit del temps desapareix.
L’amor, en la seva primera i impulsiva fase, és una forma nova, lluminosa i diferent d’estar en la vida, que sacseja els nostres fonaments racionals i ens porta a viure des d’una altra perspectiva.Tanmateix, el romàntic la defensarà com la situació ideal. El desenganyat adduirà que l’amor és una malaltia passatgera que deixa seqüeles però que es pot superar per poc que un es dediqui al que és essencial a la vida: la família, les aficions, la feina, els amics...

Aquestes són les actituds extremes davant d’aquesta conjuntura que suposa enamorar-se d’algú.









dilluns, 15 de novembre del 2010

dijous, 11 de novembre del 2010

Recital de poemes de Joan Maragall a càrrec de Quim Aiguabella.


Commemorem així el 150è aniversari del seu naixement i el centenari de la seva mort.

Dia: dijous, 18 de novembre de 2010
Lloc: Biblioteca Julià Cutiller
Hora: 21.00 h


Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 186020 de desembre de 1911) va ser un poeta català. El Passeig de Maragall i els Jardins de Joan Maragall de Barcelona s'anomenaren en honor seu. El seu nét és l'expresident de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall i Mira.
Considerat el poeta de la “paraula viva”, era alhora una persona d'opinió influent mitjançant la seva activitat periodística. Membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona que passava de la Renaixença al Noucentisme. Va traduir Goethe, Nietzsche i Novalis. És el primer a fer poesia en el català de Barcelona, modern en el llenguatge. Fou també un home d'arrels religioses i força implicació política. Entre l'”adéu Espanya” i l'iberisme, la seva influència és sempre vigent a Catalunya de forma més o menys visible.[1]
La seva obra poètica, força coneguda, és relativament minsa si la comparem amb la producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva correspondència, molt extensa, té un interès que supera de molt el purament anecdòtic o biogràfic.

dimecres, 10 de novembre del 2010

UNA BONA CRÒNICA

Segon Congrés de Judo Ciutat de Girona


Els dies 15,16 i 17 d'octubre 2010 es va celebrar el segon Congrés de Judo Ciutat de Girona. El congrés pretén complementar la formació en el judo i promoure aquest esport a Girona i a les seves comarques.

Aquest esdeviment esportiu va tenir lloc al pavelló de Palau de Girona i a la Universitat de Girona. En aquesta, tècnics i acadèmics de prestigi com l'entrenador nacional de judo Fernando Dieguez, el judoka olímpic Oscar Peñas o Josep Morales, doctor en ciències de l'activitat física i l'esport, van intervenir per presentar les seves comunicacions.
Temes com el mètode i la planificació dels entrenaments, l'arbitratge, la medicina i la salut, la integració socioeducativa o la història i la pedagogia del judo van ser debatuts.
El pavelló de Palau de Girona va ser l'escenari de les sessions pràctiques del congrés. Els entrenaments van ser impartits per Sergei Aschwanden, medallista olímpic, Pequín 2008 i subcampió mundial.

Hi van participar dos-cents judokes procedents de Catalunya, Madrid, Aragó, Balears, País Valencià, així com d'Escocia i França.  

dimarts, 2 de novembre del 2010

UNA BONA CRÒNICA D'UNA COMPANYA

25è ANIVERSARI DE L'ESCOLA ARRELS

Avui 16 de setembre s'ha celebrat a l'escola Arrels el 25è aniversati de la seva fundació. Per celebrar-ho s'ha organitzat una gran fira de l'intercanvi, on han participat tots els alumnes i exalumnes de l'escola.

La condició que es va posar fou que tots ells havien de portar un objecte que tingués a veure amb l'escola, bé un record (en el cas dels exalumnes) o bé alguna cosa que no necessitessin i poguessin intercanviar per una altra que fos útil en el curs. El projecte va ser molt ben acollit per tot el professorat i pels pares de l'alumnat. Els més petits també  hi  van participar, però ells van canviar uns dibuixos que havien fet. Tot va estar ben organitzat, per classes i per anys de graduació. La participació fou màxima per part dels exalumnes, els quals van tenir molt bon records, i d'altres els van tenir amb els seus fills, ara alumnes de la nostra escola. En acabar la fira, vam gaudir de la meravellosa actuació del grup infantil Set Son, els quals ens van fer passar una tarda ben animada i moguda.

En acabar ens vam acomiadar cantant tots plegats L'hora dels Adéus. I aquí quedem.... camí del 26è aniversari. Fins l'any que ve!

divendres, 29 d’octubre del 2010

ABCDsuperior: JOAN SOLÀ, ADÉU-SIAU I GRÀCIES

ABCDsuperior: JOAN SOLÀ, ADÉU-SIAU I GRÀCIES: "El català està de dol  El professor Solà, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2009, representa un tipus d’intel·lectual compromès ..."

UN BON RESUM



Resum

Era cap al final de la guerra civil espanyola, a la Teresa i a la Miranda, la seva filla, ja no els quedava res, ni tan sols família.
Van decidir marxar a França, va ser un camí molt dur. Després de passar la frontera es van refugiar en una casa de pagès, on les van acollir. La Sara, la nena de la casa tenia l’edat de la Miranda, es van fer molt amigues. Però no podien viure allà per sempre, havien de començar de nou.
Van pujar al vaixell rumb a Xile, que Pablo Neruda havia preparat per als refugiats. La Teresa va refer la seva vida amb en Federico que havia conegut al vaixell.

Van passar els anys, i el que havia estat un país d’acollida, ara era governat per una dictadura. La Miranda va decidir viatjar al seu país d’origen i a França per retrobar-se amb la Sara. Així ho va fer, ella tampoc no l’havia oblidat.


Comentari:
En aquesta història es reflecteix l’amistat, l’ajuda desinteressada i també que les con viccions i els sentiments no canvien siguis on siguis. M’ha agradat molt.

dimarts, 7 de setembre del 2010

CORRELLENGUA

No us perdeu l’acte d'obertura de l’edició d’enguany del Correllengua a Llagostera. Comptarà amb la presència de la lingüista Rosa Calafat i Vila (Andratx, 1963), que presentarà el seu llibre Torcebraç entre dues cultures. De l’ecosistema de les llengües: de discursos i de percepcions (Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l’Institut d’Estudis Catalans, 2010). 


Amb aquest treball, l’autora analitza amb rigor i claredat el pols que mantenen al nostre país la llengua i cultura pròpies amb la llengua i cultura espanyoles. De la mateixa manera, detalla quines són les tres principals problemàtiques sociolingüístiques a les quals s’enfronta la llengua catalana.

Aquest acte tindrà lloc el proper dijous 9 de setembre a les 21:00h, al Local Social de La Caixa (C/ Consellers, 12). 


dimecres, 28 de juliol del 2010

ACTIVITAT DE COMPRENSIÓ ORAL PER AL 1R DIA DE CLASSE

Escolta aquest vídeo dues vegades i digues si les següents afirmacions són certes o falses.

vídeo taps de suro

  1. Aquesta prova es fa al restaurant Xadó i a 24 restaurants més.
  2. L'Ajuntament de Palafrugell i RETECOR lideren aquesta prova pilot.
  3. Els objectius de la campanya són únicament ambientals, pretenen la reutilització i el recilcatge dels taps.
  4. Per raons sanitàries no se'n fan taps reciclats.
  5. S'han habilitat contenidors públics per dipositar-hi taps de suro.
  6. Sense cap mena de dubte, aquesta campanya s'estendrà a Cassà, Llagostera i Sant Feliu de Guíxols.

PROPOSTA DE LECTURA INTERMEDI 3

Aquí us proposo el llibre de lectura per al curs Intermedi 3.

ANNA FRANK, El diari d'una noia. Selecció, traducció i adaptació de Gemma Redorta i Eusebi Coromina. Eumo Editorial / UB. Octubre 2004.
És un llibre molt senzill de llegir.

El diari d'una noia és una selecció dels fets i pensaments que Anna Frank va deixar escrits en el seu diari. Ella, la seva família i uns amics, tots jueus, van viure amagats entre el 1942 i el 1944 en una casa d'Amsterdam, a Holanda, país ocupat per Hitler. El text explica els sentiments i les experiències diàries que vivien en aquell amagatall, al final de la Segona Guerra Mundial, fins al dia que els nazis els van descobrir i els van portar a camps de concentració.



PROPOSTA DE LECTURA PER A SUFICIÈNCIA 3

Homes, d'Isabel Clara-Simó. Si vau gaudir amb Dones, no us el podeu perdre.

divendres, 11 de juny del 2010

UNA ALTRA XERRADA LITERÀRIA

Presentació del llibre de poemes  Allà on les grues niend'Elies Barberà


Dia: Dijous, 17 de juny de 2.010
Hora: 21:00
Lloc: Biblioteca Julià Cutiller


(Plaça Llibertat, 1 LLAGOSTERA)

dimecres, 9 de juny del 2010

UN BON TEXT D'UN COMPANY

L’ESCOLA: ARA I ABANS

“...Aquell era un món petit i meravellós, un món de guixos de colors...”, cantava amb nostàlgia el poeta tot enyorant la seva mestra. I és que, qui no ha recordat en algun moment aquella persona que, com els nostres pares, ha estat un referent en la nostra vida? Un home o dona que estimava i es deixava estimar, que suggeria i compartia il•lusions i que educava i ensenyava de forma individualitzada. En altres temps, eren els llibres i els continguts qui s’emmotllaven als alumnes i no al revés. El professor intentava personalitzar la seva feina segons l’exigència de cadascun dels seus quaranta deixebles.


I l’inesborrable imatge del col·legi que em va veure créixer... Les seves aules amb olor de fusta humida de pupitre vell, que ens resguardaven de l’aigua els dies de pluja. Aquelles pàl·lides i fredes parets en les quals tants cops havíem dirigit la mirada, tot recolzant-hi el braç i el cap, sota l’amenaça d’un nou càstig de repetir cent vegades la mateixa frase. I l’anhelat pati, on saltàvem i corríem al so de la música dels números i colors dibuixats a la pissarra, tot fent petar la xerrada.



Malgrat aquests bells records, evidentment, el que no vull dir és que tot fos positiu en el sistema educatiu d‘abans. Però sí, voldria remarcar certes virtuts que, malauradament, el temps s’ha endut. Antigament, per ser un bon educador no n’hi havia prou amb una acceptable base professional. Havies d’haver nascut amb l’instint. Avui en dia, qualsevol és bo per exercir la professió. En altres temps, els escolars eren tractats un a un, tenint en compte les seves vivències personals, els seus possibles traumes i les diferents capacitats d’aprenentatge. Ara, són tractats com ítems per així introduir-los dins la base de dades. I després, els instructors es limiten a estandarditzar a la seva vintena d’aprenents els continguts que dicta la llei.



I, tristament, la fidel persona còmplice dels pares, s’ha convertit en el seu contrincant. Els col·legis, i amb ells els seus representants, han acabat rentant-se les mans d’un tema anomenat conducta, que havia arribat a ser fins i tot assignatura. I ja per acabar, un detall molt preocupant: és lògic que molts pares que no van mai al centre a informar-se de les actituds i aptituds del seu propi fill, només s’hi acostin per anar a qüestionar-hi les del mestre?




SOPAR DE FI DE CURS

Recordeu la informació sobre el sopar de fi de curs.


Lloc: restaurant Panedes de Llagostera
Punt de trobada: 8.00h davant l'escola La Salle
Dia: 14 de juny
Preu: 12 euros

dilluns, 31 de maig del 2010

CURS INTENSIU S3

Període: Del 28 de juny al 28 de juliol
Lloc: Consell Comarcal del Gironès
Horari: De dilluns a dijous, de 9.30 a 12.00 h.
 
 A/e:girones@cpnl.cat

dimarts, 25 de maig del 2010

Podrem gaudir d'una xerrada literària amb Núria Martí Constants

Núria Martí Constants presenta el seu llibre de Lectura Fàcil, Les mateixes estrelles i la seva novel·la Hores prohibides a l'auditori de la Sala Galà de Cassà de la Selva, el dia 9 de juny, a les 8 del vespre.


Va néixer a Calella de la Costa al 1966, però fa més de vint anys que viu a Girona. És llicenciada en Filologia Catalana i treballa al Consorci per a la Normalització Lingüística. S'ha dedicat a l'ensenyament des de l'any 1992, i fa classes per adults.
 
Va ser finalista del premi Just M. Casero 2007 amb la seva primera novel·la Hores prohibides (publicada per Amsterdam-Ara Llibres el 2009). Després va quedar finalista del premi "Vet aquí un gat "de conte infantil amb el relat La mosca de Camós, publicat per l'Ajuntament de Montcada i Reixac l'Abril de 2009, i va guanyar el premi Sant Jordi de Narrativa de l'Ajuntament de Sarrià de Ter amb el recull de relats Naturalesa humana. La primavera de 2009 va guanyar també el 1r. Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil convocat per CCOO amb publicació (tardor 2009) a Publicacions de l'Abadia de Montserrat.Col·labora també a la Revista de Girona, a la revista Es Còdol de Calella de Palafrugell i fa de jurat als "Premis Literaris dels Amics de la Unesco" de Girona i als "Premis de Narrativa Sant Narcís" de la mateixa ciutat.


Té un bloc que podeu visitar aquí.

divendres, 21 de maig del 2010

UN PEGAT DE PIRATA

Optimot


Per designar un tros de tela que s'aplica a un gra, una ferida o una regió malalta, ja sigui amb finalitat terapèutica, estètica o de relaxació, en català cal fer servir la paraula pegat. Així, en el cas que consulteu podeu dir pegat de pirata

dimecres, 19 de maig del 2010

EL DUBTE DE LA QUINZENA


Les cartes certificades, els les van transmetre la setmana passada i les haurien d'haver tramès fa un mes.


Solució

Les cartes certificades, els les van trametre la setmana passada i les haurien d'haver tramès fa un mes.


El verb transmetre designa l'acció de fer una retransmissió radiofònica:

Retransmetran la final de la Copa del Rei de futbol.
I també fa referència a l'acció de passar alguna cosa que es posseeix a un altre:
› El llibre recull una sèrie de rondalles que s'han transmès de pares a fills per via oral.

Al seu torn, el verb trametre indica només l'acció d'enviar algú o alguna cosa a la seva destinació:
› Ens han tramès una carta certificada.
› Desitjo trametre-li la meva gratitud més sincera

dimarts, 18 de maig del 2010

LLIURAMENT DEL DOSSIER D'EXPRESSIÓ ESCRITA

Cal que torneu a copiar totes les expressions escrites d'enguany tenint en compte les modificacions sobre ortografia i valors textuals.

Haureu de lliurar un dossier en què hi ha d'haver text original i a continuació el text corregit.

Assenyaleu amb negreta, fluorescent... les errades esmenades.

Termini de lliurament: 2 de juny

NO US LA PERDEU!

MÉS ANÈCDOTES DE COMPANYS


El que explicaré ens va passar fa més de vint anys. El meu marit, un company i jo vam anar a passar uns dies a Andorra. Vam comprar algun petit aparell elèctric, una mica de tabac per als amics i també alguns licors.


Vam decidir tornar per França per no trobar-nos directament amb la duana espanyola. La veritat és que viatjàvem molt poc i aquestes coses ens feien una mica de respecte.  Vam arribar a la Jonquera per la carretera nacional, passem la duana sense problemes, però com que era molt tard decidim prendre l'autopista.


No sé com ho vam fer però tot seguit tornem a trobar-nos en una duana, la de l'autopista. Si ens punxen no ens troben sang!


dijous, 13 de maig del 2010

UNA ALTRA ANÈCDOTA INTERESSANT D'UNA COMPANYA

Abans d'explicar l'anècdota vull aclarir que tinc un fàstic i pànic horrible als insectes. La meva anècdota és del dia del meu casament quan m'estaven fent les fotos. Estava jo tan tranquil·la posant i de sobte vaig veure rondant una abella al ram de flors. No vaig dubtar a llançar-lo a terra ben lluny de mi, i vaig provocar un ensurt al meu marit. Però aquí no acaba la hitòria perquè quan va arribar l'hora de llançar el ram de veritat cap a enrere, em va caure gairebé al cap i com no pot ser d'altra manera la gent va posar-se a riure del meu llançament accidentat. Al final em vaig treure el xal que no em deixava alçar bé els braços i per fi  algú va poder agafar el ram.

dimarts, 4 de maig del 2010

NO US PERDEU LES FIRES D'INTERCANVI DE MAIG!

  • Diumenge 9 de maig:  2n Mercat d'intercanvi i 11a Festa del comerç just  (de 10.00 a 14.00 al parc del carrilet).
  • Dissabte, 22 de maig:  Fira d'intercanvi de llibres (de 9.00h a 2.00h a la biblioteca)

divendres, 30 d’abril del 2010

ESTERREGEU?

A Cassà s'esterrejava. La proposta d'aquesta entrada és fer la cerca de mots nostrats a fi de fer un recull de paraules que potser no apareixen als diccionaris normatius. Proposeu paraules, expressions que us sorprenguin.

Feu la recerca al DIEC i al Diccionari català-valencià-balear d'Alcover Moll.

EL DUBTE DE LA SETMANA

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, Àustria, 1756 - Viena, 1791) fou un compositor de música clàssica. Probablement el músic més prodigiós, les seves primerenques gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar a les seves obres. Únic en la història de la música gràcies als seus assoliments en tot tipus de gèneres i formes, així com per la seva sorprenent fluïdesa a l'hora de composar simfonies, va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical «independent».


SOLUCIÓ


Cal usar compondre
El verb composar només té el significat de sancionar arbitràriament algú.

UN BON TEXT INSTRUCTIU D'UNA COMPANYA

COM VÈNCER L'INSOMNI
(recomanacions per dormir com un bebè)


L'insomni és el trastorn del son més freqüent, com a conseqüència de l'agitat ritme de vida dels nostres dies. A continuació exposaré uns senzills consells per dormir millor i procurar-vos un bon descans:

1. Disminuïu el consum de begudes estimulants (cafè, cola, alcohol), sobretot durant la tarda i el vespre.
2. Eviteu les migdiades llargues. Un descans breu d'uns deu minuts ens pot ajudar a recuperar l'energia, però ens trencarà el ritme del son si s'allarga més.
3. Preneu un sopar lleuger, dues hores abans d'anar a dormir.
4. Procureu-vos una habitació silenciosa, amb ventilació i no gaire calefacció.
5. Ajusteu-vos a un horari per anar a dormir i per llevar-vos, i procureu mantenir-lo fins i tot els caps de setmana.
6. Eviteu desvetllar-vos llegint novel•les o veient pel•lícules inquietants al vespre.
7. Interrompeu les activitats físiques i mentals un parell d'hores abans d'allitar-vos.

Són unes mesures senzilles, a l'abast de tothom, que us poden ajudar a recuperar l'energia i la vitalitat, que ens acostuma a mancar al començament de la primavera.

dimarts, 13 d’abril del 2010

Proposeu llibres, novel·les, lectures interessants per....




Aquí podeu llegir la proposta de la Rosa: Omple’m de Petons, com criar els vostres fills amb amor
Carlos González. Angle editorial.

Aquest llibre és una guia didàctica, molt amena, que pretén ajudar els pares en la criança dels seus fills. Està escrita per un pediatre, cosa que m’ha sorprès moltíssim, ja que, constantment critica un munt de teories psicològiques molt utilitzades encara dins la nostra societat, especialment en el món de la docència.

L’autor en tot moment es posiciona a favor de la criatura, és el seu màxim defensor i per fer-ho utilitza el joc de rol. Transporta l’adult en el món de l’infant perquè descobreixi els sentiments reals d’aquest, tot això, acompanyat amb un toc d’humor molt subtil.
En el transcurs de la seva lectura he rigut moltíssim, els exemples que proposa són senzills, convincents i molt divertits, provoquen la reflexió i ofereixen altres   tarannàs en l’educació dels més menuts.
A més a més, qüestiona  professionals de tots els àmbits; pediatres, psicòlegs, mestres, educadors... i alhora proporciona informació, a través d’una bibliografia a les últimes pàgines, per contrastar-ho. Sorprèn veure la contradicció que demostren alguns autors de renom, en les seves pròpies teories.

En definitiva, l’autor, amb aquest registre, ens proposa que per la criança dels nostres xiquets utilitzem molt d’amor i alhora emprem l’instin maternal/paternal que portem dins.
Encara que els vostres fills ja siguin grans llegiu-lo, és molt interessant, segur que us agradarà.     

dilluns, 29 de març del 2010

CONTINGUT DE LA CLASSE DE DILLUNS, 29 DE MARÇ

Si no heu pogut venir a classe almenys en podreu saber el contingut.

INTERMEDI 2
  1. Pronoms Hi/en (pàg. 60-61)
  2. Lectura i comprensió lectora (pàg. 66)
  3. Comprensió oral (Hem escoltat el vídeo dels sense sostre que podeu trobar al bloc)
  4. Hem gaudit d'una expressió oral d'una companya.

SUFICIÈNCIA 2
  1. Accentuació III (pàg. 43-45)
  2. Comprensió oral (Hem escoltat el vídeo dels sense sostre que podeu trobar al bloc),.
  3. Hem gaudit d'una expressió oral d'una companya.

    divendres, 26 de març del 2010

    POESIES PER A SANT JORDI

    Aquí teniu una proposta de poemes en català per al recital poètic. Digueu quina us agrada més. Justifiqueu la resposta fent un comentari.











    MESTRE D'AMOR
    Joan Salvat-Papasseit


    Si en saps el pler no estalviïs el bes
    que el goig d'amar no comporta mesura.
    Deixa't besar, i tu besa després
    que és sempre als llavis que l'amor perdura.


    No besis, no, com l'esclau i el creient,
    mes com vianant a la font regalada.
    Deixa't besar -sacrifici fervent-
    com més roent, més fidel la besada.

    ¿Què hauries fet si mories abans
    sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
    Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
    amant o amada -la copa ben alta.


    Quan besis, beu, curi el veire el temor:
    besa en el coll, la més bella contrada.
    Deixa't besar i si et quedava enyor
    besa de nou, que la vida és comptada...





    Amic, et citaré al cor d'una petxina...
    Maria Mercè Marçal


    Amic, et citaré al cor d'una petxina.
    Petit ocell, ajoca't en el pit de l'onada.
    Dóna'm la llengua, amor. Dóna'm la sal.
    I dóna'm també
    aquest dolç llangardaix que en duu follia
    quan s'enfila per l'herba.
    Ben a pleret, que ens hi atrapi l'alba.



    Amo, amas, amare, amavi, amatum
    Carles Fages de Climent


    (Model de la primera conjugació que vaig aprendre al col•legi dels Jesuïtes)

    Jo t'estimo en present d'indicatiu
    i, de l'amor per fer-me un futur mèrit,
    t'estimaré en pretèrit,
    participi, gerundi i subjuntiu.






    Cançó de fer camí
    Maria Mercè Marçal


    Per a la Marina


    Vols venir a la meva barca?
    -Hi ha violetes, a desdir!
    anirem lluny sense recança
    d'allò que haurem deixat aquí.

    Anirem lluny sense recança
    -i serem dues, serem tres.
    Veniu, veniu, a la nostra barca,
    les veles altes, el cel obert.

    Hi haurà rems per a tots els braços
    -i serem quatre, serem cinc!-
    i els nostres ulls, estels esparsos,
    oblidaran tots els confins.


    Partim pel març amb la ventada,
    i amb núvols de cor trasbalsat.
    Sí, serem vint, serem quaranta,
    amb la lluna per estendard.

    Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
    ens trobarem a plena mar.
    Arreu s'escamparà la vida
    com una dansa vegetal.


    Dins la pell de l'ona salada
    serem cinc-centes, serem mil.
    Perdrem el compte a la tombada.
    Juntes farem nostra la nit.







    Dóna'm la mà
    Joan Salvat-Papasseit


    Dóna'm la mà que anirem per la riba
    ben a la vora del mar
    bategant,
    tindrem la mida de totes les coses
    només en dir-nos que ens seguim amant.


    Les barques llunyes i les de la sorra
    prendran un aire fidel i discret,
    no ens miraran;
    miraran noves rutes
    amb l'esguard lent del copsador distret.

    Dóna'm la mà i arrecera la galta
    sobre el meu pit, i no temis ningú.
    I les palmeres ens donaran ombra.
    I les gavines sota el sol que lluu
    ens portaran la salabror que amara,
    a l'amor, tota cosa prop del mar:
    i jo, aleshores, besaré ta galta;
    i la besada ens durà el joc d'amar.

    Dóna'm la mà que anirem per la riba
    ben a la vora del mar
    bategant;
    tindrem la mida de totes les coses
    només en dir-nos que ens seguim amant.




    Les roses recordades
    Salvador Espriu



    ¿Recordes com ens duien
    aquelles mans les roses
    de sant Jordi, la vella
    claror d'abril? Plovia
    a poc a poc.


    Nosaltres,
    amb gran tedi, darrere
    la finestra, miràvem,
    potser malalts, la vida
    del carrer. Aleshores,
    ella venia, sempre
    olorosa, benigna,
    amb les flors i tancava
    fora, lluny, la sofrença
    del pobre drac, i deia
    molt suaument els nostres
    petits noms, i ens somreia.